Viquipèdia:Articles seleccionats/gener

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Gener - Febrer - Març - Abril - Maig - Juny - Juliol - Agost - Setembre - Octubre - Novembre - Desembre

Guia d'estil dels articles seleccionats

Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs


Articles seleccionats de genermodifica | modifica el codi

Bot de Halkett

Un bot de Halkett és un tipus de bot inflable lleuger que fou dissenyat pel tinent Peter Halkett (1820-1885) durant la dècada del 1840. Aquests bots intentaven solucionar les dificultats per navegar a l'Àrtic canadenc: es necessitava una embarcació prou lleugera com per ser transportada per terra i prou robusta com per ser utilitzada en les extremes condicions climatològiques de la zona.

El primer disseny de Halkett consistia en un bot plegable i inflable fabricat en tela impregnada de cautxú. Quan estava desinflat, el casc del bot es podia dur a sobre com si fos un abric o una capa, el rem com un tirapeu i la vela i el pal com un paraigua; només hi cabia una persona.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Animació d'una binària eclipsant

Una estrella binària és un sistema de dues estrelles lligades físicament per la força gravitatòria i que, per tant, giren al voltant d'un centre de massa comú; per aquesta raó giren l'una al voltant de l'altra. Els sistemes estel·lars binaris són molt importants en astrofísica ja que l'observació de les seves òrbites permet determinar la seva massa. Així, les masses de moltes estrelles simples poden ser determinades per extrapolació a partir de les observacions realitzades en estrelles binàries.

Són exemples de binàries: Algol, una binària eclipsant; Sírius; i Cygnus X-1, amb un membre que podria ser un forat negre.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Ravel al piano

Joseph Maurice Ravel (Ziburu, Pirineus Atlàntics, 7 de març de 1875París, 28 de desembre de 1937) va ser un compositor francès del segle XX. La seua obra, amb un estil neoclàssic audaç, és el fruit d'una herència complexa i de recerques musicals que van revolucionar la música per piano i per l'orquestra. Reconegut com un mestre de l'orquestració i un artesà meticulós, conreà la perfecció formal tot restant profundament humà; Ravel va excel·lir en evocar «els jocs més subtils de la intel·ligència i les expansions més secretes del cor» (Le Robert).

Autor del cèlebre Bolero, és actualment un dels músics més interpretats arreu del món.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Spilocuscus

Spilocuscus ('cuscús tacat') és un gènere de pòssums nocturns de mida mitjana-gran de la família dels falangèrids, que es caracteritzen per la seva viva coloració. És un dels quatre gèneres els membres dels quals s'anomenen vulgarment cuscussos. N'hi ha cinc espècies repartides per Indonèsia, Papua Nova Guinea i el nord d'Austràlia. Quatre d'aquestes espècies estan amenaçades en major o menor mesura i dues d'elles (Spilocuscus wilsoni i el cuscús roig-i-negre) es troben en perill crític d'extinció.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Arbre del pa

L'arbre del pa (Artocarpus altilis) és una espècie pertanyent al gènere dels Artocarpus, dins la tribu de les artocàrpies, de la família de les moràcies amb centenars de varietats d'arbres distribuïdes del sud-est asiàtic (Filipines i Indonèsia) a la Polinèsia, passant per totes les terres d'Oceania. L'acció antròpica ha distribuït l'espècie per totes les àrees tropicals del planeta, especialment la zona antillana.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Un trilobit

Els trilobits (Trilobita, «tres lòbuls» en llatí) són una classe d'artròpodes extints que aparegueren al període Cambrià inferior i prosperaren durant tot el Paleozoic inferior abans de començar un llarg declivi vers l'extinció quan, durant l'extinció del Devonià superior, s'extingiren tots els ordres de trilobits excepte els proètids. Els últims trilobits desaparegueren a l'extinció massiva que es produí a finals del Permià, fa aproximadament 250 milions d'anys.

Els trilobits són molt coneguts i possiblement són el segon grup fòssil més cèlebre després dels dinosaures. Quan els trilobits aparegueren al registre fòssil durant el Cambrià inferior, ja eren molt diversos i estaven geogràficament molt estesos. A causa de la seva diversitat i el seu exosquelet fàcilment fossilitzable, deixaren un extens registre fòssil, amb unes 17.000 espècies al llarg del Paleozoic. Els trilobits són importants en la investigació biostratigràfica, paleontològica i tectònica. Sovint se'ls classifica dins el clade artròpode dels esquizoramis, dins la superclasse dels aracnomorfs, tot i que se'n poden trobar diverses taxonomies a la literatura.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Retaule del Conestable

El Retaule del Conestable, també conegut com a Retaule de l'Epifania, és un retaule d'estil gòtic català realitzat al tremp per l'artista Jaume Huguet l'any 1464 per a la capella de Santa Àgata de Barcelona. El retaule es conserva al mateix indret per al qual va ser concebut i no ha patit agressions en cap de les revoltes anticlericals que ha viscut, tot i que una manca de condicions durant molts anys el va fer perillar fins que va ser restaurat i protegit a començaments del segle XX. Va ser realitzat en la fase de maduresa de Jaume Huguet. Està dedicat a l'Epifania o Adoració dels Reis Mags.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Les iubartes són cèlebres pel seu cant

El cant de les balenes és el so emès per les balenes per comunicar-se. La paraula "cant" es fa servir més concretament per referir-se a la sèrie de sons regulars i predictibles emesos per algunes espècies de balenes (particularment la iubarta) en una manera que recorda el cant humà.

Els mecanismes utilitzats per emetre sons varien entre les diverses famílies de cetacis. Els mamífers marins, com ara les balenes, dofins i marsopes, depenen molt més en el so per comunicar-se i per percebre que els mamífers terrestres, car la resta de sentits tenen una efectivitat limitada dins l'aigua.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Gaudí als 26 anys

Antoni Gaudí i Cornet (Reus o Riudoms, 25 de juny de 1852Barcelona, 10 de juny de 1926) va ser un arquitecte català que ha estat reconegut internacionalment com un dels genis més rellevants de la seva disciplina.

La seva contribució a l'arquitectura és única i està considerat com un dels màxims exponents del modernisme. Des de la infantesa Gaudí va ser un atent observador de la natura, de la qual l'atreien les formes, els colors i la geometria. Malgrat tenir grans edificis realitzats, dels quals cada vegada es fan més monografies, el que més fama l'hi ha donat arreu del món és sens dubte el Temple de la Sagrada Família.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Una formiga

Les formigues (Formicidae) són una família d'insectes socials que, juntament amb les famílies properes de les vespes i abelles, formen l'ordre dels himenòpters. Són fàcils de distingir per les seves antenes en angle i una estructura de nòdul que forma una cintura esvelta. La branca de l'entomologia que les estudia s'anomena mirmecologia.

Les formigues formen colònies que varien en mida, des d'unes quantes desenes d'exemplars fins a colònies altament organitzades que consisteixen en milions d'exemplars, en gran part femelles estèrils que formen castes d'"obreres", "soldats", o altres grups especialitzats. Les colònies també tenen alguns mascles fèrtils i una o més femelles fèrtils anomenades "reines".

vista en solitari - discussió - edició - historial


Hidrogen

L'hidrogen és un element químic de símbol H i nombre atòmic 1. Té un pes atòmic mitjà de 1,00794 uma, la qual cosa el converteix en l'element més lleuger en forma monoatòmica (H1). A més, és la substància química més abundant: constitueix aproximadament el 75% de la massa bariònica de l'univers. Les estrelles no romanents estan compostes principalment d'hidrogen en el seu estat de plasma. En condicions estàndard de temperatura i pressió, l'hidrogen és incolor, inodor, insípid, no tòxic, no metàl·lic, i altament combustible; pren la forma d'un gas diatòmic de fórmula molecular H
2
.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Estadi Olímpic Lluís Companys

El Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona és una societat anònima esportiva catalana fundada a la ciutat de Barcelona el 13 d'octubre de 1900 per una colla de joves estudiants encapçalats per Àngel Rodríguez Ruiz, que té la seu social a la ciutat de Cornellà de Llobregat.

Actualment, el primer equip de l'Espanyol juga a la primera divisió de la Lliga espanyola. Els seguidors de l'Espanyol s'anomenen popularment "periquitos". El club organitza anualment des de 1974 el Torneig Ciutat de Barcelona a la pretemporada d'estiu.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Una actuació en directe de The Dark Side of the Moon a Earls Court el 1973. D'esquerra a dreta: Dave Gilmour, Nick Mason, Dick Parry, Roger Waters

The Dark Side of the Moon (titulat en l'edició de disc compacte de 1993 com Dark Side of the Moon; en català: El costat fosc de la lluna) és un àlbum conceptual i el vuitè disc d'estudi del grup britànic de rock progressiu Pink Floyd. Va ser llançat el 17 de març de 1973 als Estats Units i el 24 de març del mateix any al Regne Unit, i està considerat per molts com el millor àlbum del grup. L'àlbum està construït a partir de les idees que Pink Floyd havia explorat en els seus concerts i anteriors enregistraments, però manca de les llargues parts instrumentals que caracteritzaven als treballs posteriors a la marxa, el 1968, del seu membre fundador, principal compositor i lletrista, Syd Barrett. La temàtica de l'àlbum inclou el conflicte, l'avarícia i el diners, l'envelliment i la malaltia mental.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Assalt inicial de les tropes borbòniques, l'11 de setembre de 1714

El setge de Barcelona va ser la darrera operació militar de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol del 1713 i l'11 de setembre del 1714, i va enfrontar els defensors de Barcelona, compostos per la Coronela, l'exèrcit regular català, de tropa procedent de la resta de territoris de la Corona d'Aragó, i soldats d'altres territoris que donaven suport a Carles III. Molt sobrepassats en nombre, i completament envoltats de soldats borbònics, els catalans van escollir la resistència fins a la mort.

L'execució de la defensa a la Batalla de Barcelona s'utilitza com a símbol de la resistència del poble de Catalunya en defensa del país, i el referent ha merescut la consideració de recordar-ne la data com a Diada Nacional de Catalunya.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Màquina de vapor

La Revolució Industrial designa un conjunt de canvis econòmics (capitalisme), socials (ordre burgès) i tecnològics que es van produir inicialment a la Gran Bretanya en la segona meitat del segle XVIII. Els avenços tècnics —sobretot la màquina de vapor—, l'explosió demogràfica que s'inicià a partir del 1750 i els canvis que s'aplicaren a l'agricultura menaren a una revolució en l'àmbit de la indústria, que encapçalaren els sectors del tèxtil, el carbó i el ferro.

Hi ha discrepàncies entre els historiadors pel que fa al període de temps que durà la Revolució Industrial.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Edició impresa del Reial Decret 9-X-1715

Els Decrets de Nova Planta són el conjunt de lleis sancionades i promulgades per Felip V a l'inici del seu regnat que implantaren l'absolutisme a la Monarquia d'Espanya. Amb aquestes lleis el monarca borbònic s'arrogà la sobirania dels regnes invocant un dret diví. El sistema de govern de la monarquia espanyola, basat en consells deliberatius i col·legiats –règim polisinodial–, quedà extingit i s'imposà un règim de secretaries d'Estat executiu i jeràrquic que es fonamentava en darrer terme en la «reial voluntat» del monarca com a font de tota sobirania. Així mateix, invocant al «dret de conquesta», acusant-los de «rebel·lió», i manifestant la voluntat de reduir tots els seus estats a les lleis de Castella, foren abolits els Furs i les Constitucions dels estats de la Corona d'Aragó.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Hopetoun Falls, a Victòria (Austràlia)

La natura inclou tot allò que existeix a l'Univers, i que no és artificial o imaginat. En el seu sentit més ampli, equival al conjunt del cosmos, de l'univers existent, i això abasta des de partícules subatòmiques fins als objectes astronòmics, incloent-hi la Terra, els éssers vius i els processos que s'hi relacionen.

El terme "natura" fa referència als fenòmens del món físic, i també a la vida en general. En general no inclou els objectes artificials ni la intervenció humana, llevat que es faci servir un qualificatiu que en faci referència. En un sentit més restringit, se sol utilitzar el terme per referir-se al medi ambient.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Fotografia per satèl·lit del País Valencià

El País Valencià és un país d'Europa i de la Mediterrània situat a l'est de la Península Ibèrica. Hui dia és una comunitat autònoma d'Espanya amb el nom oficial de Comunitat Valenciana, i és reconegut com a nacionalitat en el seu Estatut d'Autonomia. S'estén entre el riu Sénia a Vinaròs i fins a Pilar de la Horadada, un poc més enllà del riu Segura, amb una delimitació terrestre de 840 km de longitud, i 518 km de longitud de costa. A més a més, les illes mediterrànies de Nova Tabarca i de les Columbretes, són també d'administració valenciana. La seua posició geogràfica és 40º 47' a l'extrem nord, 37º 51' a l'extrem sud, 0º 31' E a l'extrem oriental, i 1º 32' O a l'extrem occidental.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Mapa del metro de Barcelona amb les possibles futures ampliacions.

El Metro de Barcelona és una xarxa de ferrocarril metropolità soterrat que dóna servei a Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Sant Boi de Llobregat i Montcada i Reixac. Aquest llistat de ciutats es veurà ampliat quan finalitzin les obres de la línia 9 i altres projectes d'ampliació de la xarxa, millorant considerablement les connexions entre el Barcelonès i el Baix Llobregat.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Bifenil policlorat

Els bifenils policlorats o PCB (en anglès, polychlorinated biphenyls) són una sèrie de compostos aromàtics organoclorats sintètics (és a dir, compostos químics de forma plana que compleixen la regla de Hückel formats per clor, carboni i hidrogen obtinguts artificialment pels humans) que constitueixen una sèrie de 209 congèneres, els quals es formen mitjançant la cloració del bifenil. La seva fórmula empírica és C12H10-nCln, on n (el nombre d'homòlegs) pot variar entre 1 i 10. Ideals per a moltes aplicacions industrials com ara fluids dielèctrics, ben aviat es convertiren en un problema ambiental mundial. Estan molt relacionats amb els pesticides organoclorats.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Manifestació sota la Torre Azadi el 1979

La Revolució islàmica (en persa: انقلاب اسلامی, Enghelābe Eslāmi) de l'Iran és el conjunt d'esdeveniments que comporten el derrocament de la monarquia (personalitzada en el Xa Mohammad Reza Pahlavi) i la seva substitució per una República islàmica sota el lideratge de l'Aiatol·là Ruhol·lah Khomeini. S'ha considerat un esdeveniment que "ha fet del fonamentalisme islàmic una força política... des del Marroc fins a Malàisia". El seu nom està justificat plenament per l'enorme originalitat que té en la història mundial, però també rep el nom més local de "Revolució iraniana".

vista en solitari - discussió - edició - historial


Retaule del Sant Esperit

El Retaule del Sant Esperit és una obra del pintor gòtic català Pere Serra ubicada a la Seu de Manresa i realitzada vers 1394. Es tracta d'un retaule de grans dimensions i de gran riquesa iconogràfica amb 22 escenes diferents (sense comptar les 36 figures de sants pintades als sis entrecarrers), i es considera l'obra mestra de l'autor. Va ser encarregat per la Confraria dels Cuiraters de Manresa que tenien el Sant Esperit com a patró. Es tracta d'una narració al voltant de la figura del Sant Esperit i la seva intercessió als principals passatges bíblics. El relat comença per la Creació del Món, la infantesa i maduresa de Jesús, la seva Passió fins l'Ascensió, la Pentecosta i els relatius a la creació de l'Església i l'inici de l'apostolat cristià.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Autoretrat de Xavier Miserachs

Xavier Miserachs i Ribalta (Barcelona, 12 de juliol de 1937Badalona, 14 d'agost de 1998) fou un fotògraf català. Estudià medicina a la Universitat de Barcelona, però deixà els estudis per la fotografia. Exposà a Barcelona des del 1956. La seva obra té reminiscències del neorealisme i és representativa dels anys de la represa econòmica espanyola dels anys 1950-1960. En les seves fotografies demostra tenir una mirada pròpia com a creador d'una imatge renovada de la ciutat i de la seva gent. Ha exercit mestratge sobre d'altres fotògrafs de la seva generació, com Colita. El 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Al·legoria de l'art

L'art és el procés o el producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la als sentits i a les emocions. Abraça una àmplia gamma d'activitats humanes, de creacions i de maneres d'expressar-se; de camps com la música, la literatura, el cinema, l'escultura i la pintura. El significat de l'art és explorat dins l'estètica, una branca de la filosofia. Es creu que per als primers Homo sapiens l'art va tenir una funció ritual, màgica, religiosa; aquesta funció, però, va evolucionar adquirint un component estètic i una funció social, pedagògica, mercantil o simplement ornamental.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Fossa de les cavernes

La fossa de les cavernes (Cryptoprocta spelea), també coneguda com a fossa gegant, és una espècie de carnívor extint de Madagascar que pertany a la família dels euplèrids. Aquesta família té les mangostes com a parent més proper i inclou tots els carnívors malgaixos. Fou descrita per primera vegada el 1902 i el 1935 fou reconeguda com a espècie diferent del seu parent més proper, la fossa (Cryptoprocta ferox), encara vivent avui en dia. La fossa de les cavernes era més gran que l'actual, però altrament eren bastant similars. No se sap quan ni per què desaparegué la forma més gran.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Apol·lo

L'apol·lo o parnàs (Parnassius apollo) és un lepidòpter ropalòcer de la família Papilionidae. Es tracta d'una espècie tradicionalment associada a hàbitats de muntanya. Les seves poblacions s'estenen per gran part d'Europa i Àsia, i es distribueixen per la gran majoria de les grans regions muntanyoses del Vell Continent fins al Tian Shan (Xina) i oest de Sibèria. A pesar de l'ampli diàmetre que ocupa l'extensió, rara vegada és comuna.

La seva vistositat i majestuositat durant el vol han aconseguit que sigui molt apreciada per algunes comunitats.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Wolfgang Amadeus Mozart

Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756Viena, 12 de maig de 1791) fou un compositor austríac de música clàssica. Probablement el músic més prodigiós, les seves primerenques gires per Europa el van fer famós i el van familiaritzar amb els estils musicals europeus, que després va sintetitzar a les seves obres. Únic en la història de la música gràcies als seus assoliments en tot tipus de gèneres i formes, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició, va ser el primer compositor important que va intentar establir una carrera musical «independent».

vista en solitari - discussió - edició - historial


El plomall de fum del transbordador espacial Challenger després de la ruptura en ple vol que matà els set tripulants de la missió STS-51-L.

L'accident del transbordador espacial Challenger es produí el 28 de gener del 1986, quan el transbordador espacial Challenger es desintegrà 73 segons després del llançament, fet que acabà provocant la mort dels set membres de la tripulació. La nau es desintegrà sobre l'oceà Atlàntic, davant la costa del centre de Florida (Estats Units) a les 11:39 a.m. EST (16:39 UTC).

La desintegració del vehicle sencer començà després que una junta tòrica del seu coet accelerador sòlid (SRB) dret fallés durant l'enlairament.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Panoràmica de Rubió

Rubió és un municipi de la comarca de l'Anoia pertanyent a l'Alta Anoia. El municipi consta de 229 habitants (2015) i té una extensió de 48 km². És un dels municipis més grans de l'Alta Anoia. El terme municipal està delimitat des del nord i seguint el sentit de les agulles del rellotge amb: Aguilar de Segarra (Bages), Castellfollit del Boix (Bages), Òdena, Jorba, Copons i els Prats de Rei.

Sobre el topònim Rubió existeixen dues opinions majoritàries respecte la seva etimologia. La primera diu que Rubió és un topònim que deriva etimològicament de rubeus ('rogenc'), i la segona és que el terme Rubió deriva del antropònim llatí rufus que significa 'ros'.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Casc d'un gladiador

La Tercera Guerra Servil, també anomenada guerra dels Gladiadors i guerra d'Espàrtac per Plutarc, va ser la darrera d'una sèrie de revoltes d'esclaus, no reeixides ni correlacionades, contra la República de Roma, conegudes de forma col·lectiva com a Guerres Servils. La Tercera Guerra Servil fou tanmateix l'única que amenaçà directament la metròpoli i la que causà més alarma entre la població de Roma a causa del ràpid increment d'efectius que tingué l'exèrcit d'esclaus revoltats entre els anys 73 i 71 aC. La revolta fou finalment esclafada gràcies a l'acció militar comandada per Cras, malgrat els seus efectes es deixaren sentir encara durant anys sobre la política de Roma.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Mammuthus primigenius dissecat

Els mamuts (Mammuthus, probablement 'excavador', de l'antic rus маммот) conformen un gènere de proboscidis primitius que es caracteritzaven pels seus llargs ullals corbats i, en les espècies septentrionals, per un espès pelatge. Aparegueren al Pliocè, fa uns 4,8 milions d'anys, a la zona d'Àfrica que actualment és el desert del Sàhara i s'estengueren a gran part d'Euràsia. Travessaren l'estret de Bering, colonitzant Nord-amèrica i arribant cap el sud fins l'actual zona de Mèxic. S'extingiren fa només 3.600 anys. Es discuteix quina fou la causa de l'extinció dels mamuts, tot i que el més probable és que desapareguessin a causa d'una combinació de diversos factors.

vista en solitari - discussió - edició - historial


Gener - Febrer - Març - Abril - Maig - Juny - Juliol - Agost - Setembre - Octubre - Novembre - Desembre

Guia d'estil dels articles seleccionats

Articles per temàtica: Alacant · Anarquisme · Andorra · Arts Visuals · Astronomia · Azerbaidjan · Bàsquet · Biografies · Biologia · Biotecnologia · Catalunya · Ciència · Ciències de la salut · Economia · Entreteniment · Espai · Filosofia · Filosofia oriental · Física · Fórmula 1 · Futbol · Geografia · Història · Lingüística · Llengua catalana · Lleida · Llengües · Manga · Matemàtiques · Mèxic · Mitologia · Occitània · País Valencià · Química · Sabadell · Societat · Terra Mitjana · Tecnologia · Unió Soviètica · València · Videojocs